TRÍPTICS DELS DÈUS ABSENTS

Tríptics dels déus absents ret homenatge als llibres i, sobretot, al'escriptura. Des de fa 5.500 anys l'ésser humá ha aconseguitcodificar el pensament per fer-lo perdurable: «Oh llibres primers dela vida quotidiana, / oh sequaÇos del temps que tot ho conserva». Alpoemari es glosen textos que pertanyen a la história de l'home en lesdiferents civilitzacions: Mesopotámia, Egipte, l'India, la Xina. Ambun estil entre simbólic i messiánic, la simbologia flueix i la solitud de l'Homo poeticus cada cop és més patent a mesura que el seu caminar s'allunya de la relació amb els déus, en benefici del llenguatge i el poema: «mentre els déus callaven la seva abséncia / darrere elllenguatge va viure el poema».El símbol del poeta com a pastor nómada de la paraula es desprén uncop s'ha culminat una lectura que condueix a la destrucció, fins itot, de la mitologia que configura la unió dels homes i els déus.I és així, com en aquests versos, en silenci, amb ulls clucs i a lespalpentes, els amants s'ajacen sobre un llit de códols i accepten elfutur amb una mirada més ferma i més cálida.