El que cal entendre és que el significat de les imatges sempre l´hementès aturat, fix i clavat a la paret. Amb Perejaume, i sobretot ambels transports que ha dut a terme, el que tenim és un intentd´alliberar aquests significats per posar-los en un sistema decirculació, tot arrossegant-los per una orografia molt particular.Això els obliga a tenir accidents, trobades i topades que exerceixenuna violència productiva sobre el sentit que tenien adjudicat. Dit demanera molt sintètica, això és el que alguns han anomenat el pas d´unsignificat objectiu a un de trajectiu. No podem oblidar que aquestamena de transports, per a Perejaume, constitueixen una modalitatd´escriptura. Ell és el representant del que podríem anomenar unaescriptura total. Una escriptura que es desplega caminant, dibuixant o parlant, i que es fa vivint. És una escriptura que exigeix sortirdels espais que sovint protegeixen les imatges. Un cop a la intempèrie quedaran exposades a l´embat de l´imprevisible.´
