Després de l'èxit de "Quaranta nits amb Montaigne", Antoine Compagnonens torna a sorprendre amb la mateixa fórmula, aquest cop aplicada al'obra inesgotable de Charles Baudelaire, «el poeta del crepuscle, del'ombra, de la recança, de l'enyor». En trenta-tres capítols breus,concentrats com píndoles de literatura, Compagnon ens guia per l'obradel gran poeta francès, il·luminant-nos el camí amb detalls íntims dela seva biografia -els deutes, la procrastinació, la relació complexaamb la mare o la tibantor amb el padrastre-, i amb revelacions delsseus pensaments sobre temes tan diversos -i polèmics- com l'art, elprogrés, la premsa, les dones o la política.
Amb un estil planer i elegant, l'autor ens presenta una panoràmicafascinant de l'home, del crític, del dandi, de l'amant de lafotografia, i desfulla "Les flors del mal" amb una mirada plena derespecte per les contradiccions del poeta maleït de l'esplín, que enuna carta adreçada a la seva mare el juliol de 1857 va escriure: «M'ho neguen tot, la inventiva i fins i tot el coneixement de la llenguafrancesa. Tant se me'n donen, aquesta colla d'imbècils, jo sé queaquest volum, amb les seves virtuts i els seus defectes, s'obrirà camí en la mem.ria del públic lletrat, al costat de les millors poesies de Victor Hugo, de Théophile Gautier i fins i tot de Byron».
