La gènesi i la interpretació de la Constitució de Cadis
(1812) no ha despertat gaire interès entre els historiadors
catalans del segle XX malgrat que desencadenés onades de
passions a favor i en contra entre els catalans de l'època.
La història dels vilanovins Francesc de Papiol, diputat a
les Corts de Cadis, i els seus nebots Benet i Marià Rubinat
serveix de fil d'Ariadna per no perdre's en el laberint dels
somnis catalans per reformar la monarquia borbònica i la
naixent nació liberal espanyola. La família Papiol representa
com els vestigis de l'austriacisme es transformaren
en l'anhel de recuperar la història política de Catalunya
a través de la recopilació de llibres i documents de tota
mena. La formació de la biblioteca familiar farcida d'obres
d'historiadors i juristes catalans dels segles XVI al XVIII
esdevé cabdal per entendre la resposta catalana a la crisi
de la monarquia desencadenada arran de la invasió de les
tropes napoleòniques.
