Un any abans de fer els vuitanta, Joan F. Mira va començar, amb lasenzillesa clàssica dels savis, aquest llibre de mem.ries que continua el celebrat El tramvia groc. Enrere ha quedat el barri de La Torreenmig de l'Horta. Ara el nostre memorialista té catorze anys i hatrobat, després de la mort del pare, la vocació religiosa i el desigde ser sant. La crida el du al monestir d'Iratxe i, més endavant, a la universitat Gregoriana de Roma, ciutat d'atractius infinits quesempre més serà la seva segona pàtria urbana. Als carrers i lesplacetes romanes, l'ànsia de santedat es va dissolent ?com un bloc degel sota una pluja finíssima?. Aleshores s'inicia un periple que fapassar el jove Mira per fàbriques de Düsseldorf, pel París del 1968, i per Oslo, Budapest i Oxford. Hi veiem el compromís polític, un amoritalià, el descobriment de l'antropologia social, Claude Lévi-Strauss, l'estada a la Guinea Equatorial... fins que, com un final d'etapa, un rostre en blanc i negre anuncia a la televisió que s'ha mort Franco.
