Els mitjans de comunicació, en voler parlar de l'Església enfoquenabusivament les estructures eclesials, especialmentel Vaticà, alguns cardenals o bisbes, les conferències episcopals...Òbviament, el glamour dels focus és una temptació,de manera que el Vaticà, els cardenals o bisbes en qüestió,o les conferències episcopals de torn s'han trobat c.modesacaparant el protagonisme informatiu. Per. sabem queaquest plantejament ha donat una visió esbiaixada de larealitat eclesial i massa sovint n'ha motivat el rebuig. Es com si, en parlar d'un país, únicament es parlésd'alguns dels seus dirigents. La riquesa humana d'un país o d'un poble va més enllà de la gesticulació quepuguin mostrar els seus dirigents davant les càmeres. La realitat dela vida eclesial és la realitat de tot unpoble format per homes i dones diversos que es senten vinculats a unprojecte comú que s'arrela en Jesúsde Natzaret: molts d'ells, vivint situacions compromeses. Més dequaranta anys, deixant enrere l'Empordàamb tot el que signifi ca i glatint intensament per tot el quecomporta l'Àfrica, van molt més enllà d'unllibre de records o d'anècdotes. En defi nitiva és TOTA UNA VIDA PERÀFRICA: un digne botó de mostrade la diversa i rica vivència eclesial que cal agrair a en Josepgaudint del recull de les seves cartes.
