Si l'assetgen amb preguntes, la mem.ria s'assembla a una ceba, quecal anar desmuntant capa per capa per tal de deixar al descobert totel que s'hi pot llegir lletra a lletra: rarament inequívoc...¿Què pot portar un noi de quinze anys a qui la guerra ha deixat sense escola a servir a les joventuts hitlerianes? L'estretor de l'habitatgefamiliar que fa més insuportable la presència del pare, eltriomfalisme dels noticiaris cinematogràfics i dels comunicats deguerra, l'admiració de tots els nois de Danzig pels herois de laguerra naval.¿Què pot haver portat un noi de disset anys a servir ales temibles Waffen-SS nazis durant els últims mesos de la SegonaGuerra Mundial?Per tal de passar revista a la seva vida, Günter Grasss'enfronta als paranys de la mem.ria, una dama capriciosa que intentaembellir, dissimular, amagar. L'esforç per arribar al nucli del record de moments dolorosos o decisius i per destriar-lo dels estratsafegits al llarg dels anys formen l'eix d'aquestes memòries.
