El poemari Tornar és lluny representa un pas de rosca més en la poesia de Francesc Garriga Barata, cada vegada més essencial, pura iprofunda. La rotunditat de l'expressió nua, l'elegància antiret.rica i una ombra ir.nica sobtaran el lector que no conegui aquest poetasingular, amb una veu definida, treballada i segura. Perplex i savi,vitalista amarg, Garriga s'interroga, amb les paraules precises sobrela innocència i l'engany, el pas del temps i la mort. Tornar és llunyés un llibre escrit en minúscules, al límit del silenci, amb la mésalta exigència artística i moral. Com els grans llibres, incomoda ifascina.Veure vídeocamino nu, maldestre.capvespre d'alguesroges,quimera en sangper les ferides d'una pellsensible a labellesa,la púrpura del vespre m'enlluerna.les veus d'un coscansatintenten noves rimesno entenc què volen dir-mecom peixos riuamunt els sons més clars.sóc l'ós que espera el seu sopar.=========================================li aguanto la mirada al vellque em mira recelósdes del mirall.em dolen les arrugues del seurostre. i tot plegat per sobreviure? antigues tardes sota cels at.nits vencien la fermesa d'una pell més trista cada dia caldria algunmiracle per fer-la somriuremés enllà del mirall, la fam de semprenomés la mort podria fer amb engrunes un convit
