Aquest és un llarg poema en prosa sobre la pérdua, sobre el dol(or).Després del llarg procés de malaltia de Lou, l'amiga de l'ánima-potser l'alter ego de Desautels-, la consciéncia de la desaparicióinfligeix en la poeta un sofriment a frec de l'indicible: és a dir,l'objecte i el subjecte mateix de l'escriptura poética. En relació amb el personatge central del llibre de poemes, la poeta va escriure:"Lou. Una nova, petita veïna que esdevingué l'amiga de la infantesa,l'amiga essencial de tota una vida. Va ser per sempre la germanatriada, fins que la mort se la va endur en pocs mesos a causa d'uncáncer el 1998. Al juny anterior havíem creuat París juntes, errantpertot, corrent despreocupades, sense inhibicions, com si encaratinguéssim quinze anys"
