A vegades la vida ens furta. S'apropa sigil·losament i en un sospirens fa tornar a començar. Mai s'està preparat, mai es pot preveure,simplement passa. A tu i a mi, com a tanta gent, ens ha robat elsnostres moments i les nostres carícies. Per., saps?, els acumulo totsi cadascun, i no en penso perdre cap. Perquè potser tot canvia, per.jo seguiré trobant-me a casa entre els teus braços. Així que t'envioaquests relats mentre esperem. Parlen de tu i de mi, del que ensespera i del que desitgem. Llegeix-los com si te'ls pogués explicarenmig d'una de les nostres abraçades. Com si poguessis llegir-lossobre la meva pell. Gaudeix-ne lentament, un dia te'ls llegiré sobreels llençols. Perquè, n'estic segura, tu i jo tindrem temps.
