Amb ulls de nen, sembla que els adults van amb presses a tot arreu,sempre sembla que vénen tard d'algun lloc o que arriben tard a algunabanda, perquè els ha faltat temps, hi ha hagut alguna cosa que els haentretingut o simplement perquè el temps se'ls hi ha escapat de lesmans. Als matins, el pare de la nostra protagonista sempre portapressa i es queixa del temps que es perd. La mare, en canvi, semblaque té temps de sobres, perquè contínuament l'hi dóna per fer lesseves coses: «Et dono deu minuts perquè arreglis l'habitació!»
La protagonista de la història observa els seus pares en el fer decada dia, fixant-se en totes les situacions i els llocs en què diuenque han perdut el temps. A ella també li toca aprendre a gestionar inegociar el seu temps. Per tant, es disposa a indagar on va a pararaquest temps perdut irremissiblement, i si hi ha alguna manera detrobar-lo i guardar-lo perquè en el futur mai no n'hi falti.
Una història plena d'humor sobre els ritmes de vida i sobre com ladictadura del rellotge regeix les nostres vides.
