El 1958, quan va jubilar-se de la seva feina de jardiner municipal aPraga, Tomàs Pàmies va començar a escriure les seves memòries, i lesva anar enviant a la seva filla Teresa perquè les hi passés a màquinasense tocar-hi res. El relat autobiogràfic de la vida de Tomàss'intercala amb les reflexions que li adreça la filla des de París,deu anys més tard, quan ell ja és mort. Les dues veus s'expressen desde les respectives condicions d'home i dona de generacions diferents,que es respecten però sovint discrepen, i que convergeixen en lapassió per la ciutat de Praga, el diàleg que teixeixen és punyent iens dona un testimoni colpidor d'uns temps crucials. Aquest llibrefascinant va merèixer el Premi Josep Pla del 1970.
