Un llibre de poemes amb una veu calma i profunda, en qué cada paraulas'enfonsa a la terra. Conxita Jiménez escriu la memória damuntl'instant, el que no veu i el que veu, les olors d'un riu, l'Ebre, que fa temps que expressa la forÇa d'una terra. Poemari guanyador delpremi Llibreria Serret de poesia en catalá.El poeta Santi Borrell diu al próleg: «Hi ha una calma profunda com si cada paraula fos un batec que es va enfonsant a la terra. ConxitaJiménez escriu així. Escriu la tendresa damunt la terra aspra. Escriula memória damunt l'instant. Escriu el que no veu i el que veu. Escriu el temps. Escriu els arbres de la ribera. Escriu les olors d'un riuque fa temps que expressa la forÇa d'una terra. Escriu sobre lesterres obertes. Algunes terres, les terres de l'Ebre, les terres queconeix. Escriu sobre alguns camins, els camins que ha viscut i hadeixat passar». Conxita Jiménez, nascuda a Girona, ha viscut gairebésempre a Tortosa, i actualment viu a Tarragona. Ha publicat poemes als llibres col·lectius Nit de la Poesia 2003 i Nit de la Poesia 2004, el relat breu «El Clip», al recull col·lectiu Dos germans asimétrics ialtres contes, i els reculls de poesia La cruïlla, Flors de sal i,dins el volum col·lectiu La ciutat i l'oblit, La ciutat adormida.
