Aparentment, en Galen, malgrat les obsessions que el persegueixen, ésun noi normal i corrent. Aparentment, la seva mare, malgrat elsrecords que la torturen, és una dona normal i corrent. Aparentment, la tia, la cosina i l'àvia, malgrat les misèries que les roseguen, sónpersones normals i corrents. Aparentment, tots ells conformen elretrat més o menys insípid i perfectament plausible d'una famílianormal i corrent americana dels anys vuitanta del segle xx. Per. larealitat, insubornable, sovint s'entesta a desemmascarar lesaparences. I encara més si aquest conjunt d'egos turmentats imalaltissos es conjuren per satisfer d'una vegada per totes elsgreuges irresolts i irresolubles que acumulen després d'anys deconvivència silenciosa. I encara més si l'únic recurs de què disposenper saldar els vells comptes pendents és exhibir impúdicament labrutalitat més inhumana i abocar-se de ple en una tragèdia sense fi de conseqüències devastadores.Una altra obra mestra de David Vann