A finals dels anys vuitanta, Terra de crims va suposar una novaexperiència narrativa de Valerià Pujol (Premià de Dalt 1952- 1992),una obra que s´endinsa en el registre de la literatura popular i ques´allunya de la recerca transgressora de títols anteriors, com lanovel·la Interruptus o els contes de Mantis i altres transformacions.Tractant el gènere negre des d´una tradició costumista, Terra de crims recull un seguit d´històries, més o menys reals, situades al mónrural i que tenen com a nucli o com a marc narratiu la història d´unassassinat o un intent d´assassinat. Als relats que configuren aquesta autèntica precursora novel·la fragmentada hi trobareu les tafaneries, les enveges, les baralles familiars i les punyeteries dels poblespetits i mitjans de fa anys. Hi ha personatges de tota mena: el metge, el beneit, el marginat, l´indià, el ric, el pobre, formant un retaule tragicòmicque l´autor descriu amb un llenguatge viu i ple demodismes.