Joaquim Pijoan es converteix, amb aquesta obra, en un diletantmemorialista. Escrit amb la veu pròpia tan característica d'aquestautor, és una crònica que s'inscriu de ple en les literatures del jo.Un soliloqui amb ell mateix que es transforma en la seva literaturatan personal. Els records comencen a primers de setembre de 1952 iacaba el mes de maig de 1959. La voluntat de l'escriptor cristinencamb aquests records és "fer un gran fresc de la vida d'un poble ruralmolt pròxim a la Costa Brava d'abans de l'arribada del turisme massiu, i sotmès, en l'aspecte politi cosocial, a la dictadura franquista".Un exercici de memòria d'obsessiva persistència per recordar el tempsque ha fugit.
La vall d'Aro i els boscos de la seva infantesa, els paisatges, campsi conreus, vistos amb ulls de nen, amb la mirada tendra i brillant,incisiva i analíti ca de Pijoan, i les seves conclusions sensacionals. I principalment els personatges del seu món, ja caduc, que vaconèixer a l'escola, als paratges cristi nencs i sobretot enl'anomenat Hostal Romanyà, que regentava la seva família, en un poblepeti t on tothom es coneixia. Amics, coneguts i saludats, citant Josep Pla, un dels seus referents literaris, juntament amb Marcel Pagnol.És el petit olimp dels seus records, que són el testi moni d'una vida.
