SORTIR DE MARE

¿No poder dormir vuit hores seguides durant anys?¿Anar de crani tot el dia amunt i avall?¿Patir quan els puja la febre a més de 39?¿Haverd'aguantar els pares dels seus amiguets?¿Conviure amb mocs, pipís icaques?¿Morir-vos de mal d'esquena de tant agafar-los a coll? Tant seval, al primer somriure que ens fan ens fonem d'emoció com unsbledes.Ells neixen sabent ser fills i nosaltres hem de fer veure quesabem ser pares. Lluny de ser un manual d'instruccions, Sortir de mare és un llibre basat en els articles publicats a l'AVUI que us ajudaràa sentir-vos acompanyats en els maldecaps i les alegries de laprocreació.PRESENTACIÓ SENSE EL PERMÍS DEL SENYOR MIGUEL DE CERVANTESSAAVEDRA "En un indret de la serralada litoral, el nom del qual novull recordar, vivia i encara viu una mare de les de maxi cosi alcotxe, cobertura impermeable, cotxet heretat i muntanyes de bolquers.Un puré de més plàtan que taronja, potitos la majoria de nits, iogurta corre-cuita els dissabtes, cereals sense gluten els divendres ialgun flam de premi els diumenges consumeixen les tres parts de lallista de la compra. La resta es completa amb tovalloletes per al cul, xumets esterilitzats i llet preparada.Té a casa seva una nena queexigeix de tot, una àvia que ve quan pot a ajudar i un oncle solterque no sap mai com trobar el mecanisme per obrir el cotxet, desmuntari muntar la trona, i vestir la criatura amb la roba adient. Fregal¿edat de la nostra mare la trentena: és de complexió ferma, pitreraabundant (i efímera), matinera a la força i amiga de descansar. S'hade saber que aquesta esmentada mare, les estones en què està ociosa(que són una minoria l¿any) s'entreté a llegir els fulletons de Dodot, els prospectes de Prenatal i la revista Ser Padres amb tanta afecciói gust, que ha oblidat gairebé del tot el plaer del descans.(...)Estimats procreadors o susceptibles de ser-ho, aquesta mena de Quixotde la maternitat sóc jo i, posats a sentir-me acompanyada, elcinquanta per cent de la població restant, és a dir, les dones senseminyona i, posem-hi algun home actiu, haberlos haylos. Som els quiestem als antípodes d'aquella idea idíl·lica de la mare comprensivaque acollia sempre els seus pollets entre els braços, que en totmoment hi era per servir els cadellets, que mai no fallava a l'horad¿alimentar-los, vestir-los, educar-los, consolar-los, escoltar-los i, per què no?, manipular-los sempre per al seu bé. Nosaltres somaquelles -en aquest cas empraré el genèric femení perquè haberloshaylos però no tantos- que ens hem cregut que ho podíem fer tot a lavida: ser bones professionals i excel·lents mares, santa innocència!"Ada Castells