El llibre presenta la devoció que han tingut els montblanquins enversla seva patrona, la Mare de Déu de la Serra, projectada en la CreuVerda, la imatge gran de la Mare de Déu i, més tard, en la petita. Una advocació ubicada en un mateix santuari, que mossén Pau Queralt vaqualificar com «el de més anomenada, llevat del de Montserrat, "detota la nació catalana"». Es relaten les sortides de les dues imatgesde les marededeus, les quals obeïen dues motivacions fonamentals: laimatge petita básicament sortia per rogatives, i la gran, per fetsbél·lics o per a grans celebracions i commemoracions. La imatge petita va ser cisellada a la segona meitat del segle xvii per així poder-latraslladar processionalment i venerar-la pels carrers de Montblanc enles pregáries, moltes d'elles per mor de l'eixut, i accions de grácies públiques. Es detallen les vegades que, entre 1687 i 1924, la imatgebaixá a la vila. En la part central de l'obra es descriuen elsestralls que ocasioná la Guerra del Francés en el monestir, amb laseva destrucció parcial i el salvament de les dues marededeus.Posteriorment s'expliquen les tasques de reconstrucció i les gransfestes que tingueren lloc el 1816 amb el retorn de les dues imatges al seu monestir. Finalment, es fa referéncia a la imatge gran, is'especifiquen les seves sortides d'enÇá la Coronació Canónica de1906, l'intent de reconvertir aital commemoració en unes festesdecennals i les propostes de canvi de dates de la Festa Major fins ala seva consecució l'any 1931, amb la coincidéncia de la celebraciódels 25 anys de la Coronació.
