«Les dones, sí, estan tipes de ser perfectes. Mares equilibrades,cuineres com l'àvia, dones amb gust, excel·lents treballadores,somriures a dojo i muà, muà, petonet que t'engalto».Montserrat Roig és un dels pals de paller de qualsevol hist.ria delfeminisme català. S'ha parlat a bastament i amb prou justícia de laseva ploma tan ben esmolada en l'assaig i la columna periodística, ise n'han fet antologies des d'altres perspectives, per. fins ara nos'havien agrupat posant el focus en el seu pensament feminista.Especialment crítica amb els intel·lectuals masclistes d'esquerres,lluminosa quan ens parla de les seves col·legues escriptores i del'eterna pregunta sobre la «literatura femenina»... Roig té moltescoses a dir-nos d'una lluita política que viu avui una embranzidavigorosa i que, tristament, sembla que no es pot permetre el luxed'afluixar en un futur pròxim.
