Hi ha poques lectures tan transformadores com la d'A la recerca deltemps perdut. Al llarg dels seus set volums seguim el Narrador des dela seva infància, a Pel cantó de Swann, fins a la maduresa, a El temps recobrat, un camí de descoberta i creixement vers la realització dela vocació d'escriptor. El temps, l'amor, la gelosia, l'art,l'individu enfront de la societat, la mort... És una obra total queconté en ella mateixa una filosofia i encara avui ens interpel·la ambtota la seva força creativa, ara en la traducció ?acurada iárespectuosa amb l'estil sinuós de l'autor? de Valèria Gaillard.El quart volum,áSodoma i Gomorra, transcorre en gran part a Balbec, ala costa Normanda, on el protagonista torna a anar d'estiueig desprésde la mort de l'àvia, iáse centra en les figures del baró de Charlus,que dona peu a reflexions sobre l'homosexualitat, i d'Albertine, elsegon amor del narrador.Sobre la traducció de Valèria Gaillard"Un català fresc i clàssic alhora, la Gaillard, amb una feina debrodaria finíssima, encisada per la complexitat i la bellesa de lafrase proustiana ha sabut traslladar-la amb tota la seva sinuositat iaquest ress. de l'oralitat que el narrador posseeix mentre recorda"[...]"Se n'ha sortit filant un estil que conserva aquella música especialque constitueix una de les fites proustianes i que se sol perdre enles traduccions. Caça al vol la sonoritat de la frase que restitueixtota la potència d'un instant passat, la capacitat memorística d'unaolor, la força del record d'un tint, la singularitat d'un moment degràcia: ens dona la veritat de la literatura". [...]"Hi ha molt de treball d'escriptura en la traducció gaillardiana. Eldetall més petit és enfocat. El vellut de la carn, el color de lallum, els sons vibrants, la textura de la matèria, tot un presenteternitzat per la força de la lletra"Biel Mesquida, Diari de Mallorca
