En aquest assaig, Byung-Chul Han critica com l'excés de positivitat de la felicitat ens obliga a desbancar qualsevol indici de dolor i enssotmet a un estat d'anestèsia permanent. Actualment vivim en unasocietat que ha desenvolupat una f.bia al dolor, on no hi ha espai per al patiment. Aquesta por generalitzada es reflecteix en l'àmbitpersonal i en el social, i fins i tot en la política. L'imperatiuneoliberal «sigues feliç», que amaga una exigència de rendiment,intenta evitar qualsevol estat dolorós i ens empeny cap a un estatd'anestèsia permanent.. Com en La societat del cansament, Byung-ChulHan parteix del sup.sit que a Occident s'ha produït un canvi radicalde paradigma. Les societats premodernes tenien una relació molt íntima amb el dolor i la mort, que afrontaven amb dignitat i resignació.Per. actualment, la positivitat de la felicitat desbanca lanegativitat del dolor, i s'estén a l'àmbit social. En expulsar de lavida pública els conflictes i les controvèrsies, que podrien provocardoloroses confrontacions, s'instaura una postdemocràcia, que és en elfons una democràcia pal·liativa. AUT
