Entre finals dels anys cinquanta i principis dels setanta la poblacióa Espanya va créixer com mai no hoáhavia fet. A aquesta explosió denatalitat se la va anomenar la generació del baby-boom.áEn aquellaèpoca el naixement de catorze milions de nenes i nens va treure lasocietat de l'ensopiment i la tristesa, va alterar la piràmide de lapoblació fins a capgirar moltes estructures del franquisme, coml'educació mateix, i després va ser un dels reactius de la vacil·lantdemocràcia: l'any 1985 més de la meitatádels habitants de l'estattenien menys de trenta anys.áAra, amb bona part dels seus membres alllindar de la jubilació, la generació del baby-boom encara ésála quemanté la depauperada bossa que paga les pensions, i la que haurà desuportar, treballant fins aál'extenuació, l'insostenible modelprotector de la Seguretat Social.áEn aquesta cruïlla vitalcol·lectiva, la crisi de la covid-19 ha situat al llindar delprecipici els avui anomenatsá(amb un cert to despectiu) boomers.
