SÓC CONVERGENT, I QUÈ?

Des de Felip V, Catalunya no ha tingut pitjors enemics que la misèria política i moral que amaga el PSC. El PP com a mínim dóna la cara, il'oposició és frontal, sense;-;http://www.arnoia.com/imagenes/9788484/978848437847.GIF;
Generació L;PENA, PERE;CATALAN;978-84-843;A690170015;(01) PROA EDICIONS;15,25;25,0; 11,00;0;/NARRATIVA - NARRATIVA;(CAT).DEBATE;LIBRO EN OTRO FORMATO;;9788484377573;; 2005; 224; 1,00;-;;-;http://www.arnoia.com/imagenes/9788484/978848437757.GIF;
Catalunya, reptes ètics;CASTIÑEIRA\MIQUEL CALSINA, ANGEL;CATALAN;978-84-843;A690170009;(01) PROA EDICIONS;20,25;25,0; 14,60;0;/NARRATIVA - NARRATIVA;(CAT).DEBATE;LIBRO EN OTRO FORMATO;;9788484378983;; 2006; 328; 1,00;-;;-;http://www.arnoia.com/imagenes/9788484/978848437898.GIF;
Catalanisme, motor del país;VV.AA.;CATALAN;978-84-843;A690170008;(01) PROA EDICIONS;15,75;25,0; 11,36;0;/NARRATIVA - NARRATIVA;(CAT).DEBATE;LIBRO EN OTRO FORMATO;;9788484379812;; 2007; 112; 1,00;-;Durant el segle XX molts països d'Europa han tingut un creixementeconòmic important i s'han desenvolupat de manera brillant en moltsaspectes. Catalunya, malgrat tots els sotracs patits, pot comptar-seentre ells. Però a diferència de zones com el Piemont o la conca delRin, que han tingut un desenvolupament econòmic i culturalincomparables, el cas català ha servit per crear i mantenir viva laidea d'un país propi. No ha estat només una política reivindicativatossuda, ni una economia pròspera, ni els potents moviments socials,ni una cultura que sovint ha nedat a contracorrent, el que ha forjataquesta consciència. Més aviat ha estat la suma de tot plegat il'existència d'un fil conductor, d'un projecte modelat amb el pas deles generacions el que ha donat a Catalunya una personalitat pròpiaindiscutible. Anomenem-ho catalanisme;-;http://www.arnoia.com/imagenes/9788484/978848437981.GIF;
100 preguntes que ens fem els pares;CASALS, RAMON;CATALAN;978-84-843;A690170006;(01) PROA EDICIONS;21,40;25,0; 15,44;0;/NARRATIVA - NARRATIVA;(CAT).DEBATE;LIBRO EN OTRO FORMATO;;9788484370680;; 2007; 392; 1,00;-;Fidel a l'enunciat del títol, 100 preguntes que ens fem els pares novol ser altra cosa que un recull d'idees útils per a l'educació delsfills. Un plantejament oportú en un moment delicat de la societatoccidental de començaments del segle XXI, quan la majoria delsindicadors socials assenyalen que un dels fracassos del móncontemporani té a veure amb l'educació, tant en l'àmbit familiar comen l'escolar. Ramon Casals (Terrassa, 1956), és un pedagog compromèsamb l'educació, autor de L'aventura de ser pares (2004) i Ser pares:l'aventura diària (2006), que planteja, aquí, cent preguntes sobrel'educació dels fills, des des de la preparació a la paternitat finsque el fill ha esdevingut adult. Dels primers interrogants: Val lapena tenir fills?", o bé "Quina és la millor edat per tenir-ne?", fins a qüestions que entren de ple en el món dels joves: "Et fa porl'adolescència del fill?", "Hi ha conflicte generacional?", "Perquèprenen drogues els joves?" Un llibre clar, pràctic, precís, reflexiu i generós, indispensable per a tots els interessats en els àmbitseducatius.