Sota el títol de Silur, aquest llibre de poemes parla sobre elmoviment, sempre a partir de la imatge d'aquest peix, que a l'anticJapó era culpabilitzat dels moviments sísmics i els seus desastres.L'obra está dividit en tres parts que corresponen a tres espais on éspossible el moviment: aire, terra i aigua (aus migratóries, movimentssísmics hipocentre i epicentre i tsunami).«Moviment, viatge, desplaÇament, és a dir, recerca: heus aquí el quebatega a Silur a través d'una geologia que s'omple d'aus migratóries,moviments sísmics i tsunamis per a descriure un món que és, abans queres, un retrat en erupció del jo poétic. No en va el primer poema iveritable próleg diu: «Va decidir/ que mai més no parlaria d'ella./ Iva trobar el seu propi rostre/ reflectit en tots els llibres». Enaquests versos hi ha la clau de lectura del poemari, a més d'unaafirmació conceptual que es remunta, per exemple, a Donna Haraway i el coneixement situat: l'observació científica del món aquí, geofísicamai no pot deslligar-se del meu propi punt de vista, de qui soc i dequi mai no podré ser.» Del próleg de Mireia CalafellSilur va guanyar el premi de poesia Narcís Lunes i Boloix 2018convocat per l'Ajuntament de Sant VicenÇ dels Horts.
