Una emocionant apologia de la imaginació i la creativitat aplicades ales ciències. Un dia de fa uns quants anys, el narrador d'aquestllibre va veure un vídeo a YouTube que el va espe¡ronar a emprendre un viatge que el duria primer a Florència i més tard al desert xilèd'Atacama. Al vídeo, Italo Calvino, autor de Per què llegir elsclàssics i ell mateix un dels escriptors més impor¡tants del segle XX, hi deia, sense cap ombra de dubte, que Galileu era el més granprosista de la llengua italiana. Per què un home de lletres comCalvino professava tanta admiració literària per un home de ciènciacom Galileu? Què és el que comparteixen l'un i l'altre, malgrat larígida sepa¡ració del saber en ciències i lletres?Antic professor defísica frustrat per les limi¡tacions dels programes acadèmics,periodista es¡pecialitzat en la divulgació de la ciència,lletraferitáempès per una curiositat fèrtil i un sentit del'existència que podríem qualificar de romàntic, el narrador té laintuïció que la resposta només la trobarà en el telescopi amb quèGalileu va canviar el món ara fa 400 anys. Què si no un cert esperitartístic i molta imaginació podria haver omplert de sentit ladistància entre all. que la ciència .pti¡ca del segle XVII permetiaalbirar i les conclusions revolucionàries a les quals va arribar?A Siun dit assenyala la lluna, Toni Pou ens fa partícips d'una originalaventura intel·lectual narrada per una veu sàvia i humil que observa,investiga, passeja, especula, viatja, fabula, dub¡ta, explicaanècdotes, es deixa endur per les gi¡ragonses de l'atzar, es meravella i de vegades també confon ficció i realitat...
