Escrit amb tendresa i una gran vivacitat, Si aquest carrer fos meu ésuna passejada per les vint-i-dues adreces on l'autora ha viscut finsavui. Així, Stefanie Kremser s'endinsa en la narració autobiogràficaper traçar la mem.ria de les arribades i els comiats que haexperimentat al llarg dels anys en cinc països diferents, entre lesAmèriques i Europa. A través de la seva mirada ?curiosa, esmolada ialhora introspectiva?, aquest llibre de les adreces també dibuixa elmosaic d'una experiència multimigrat.ria, cosmopolita i tanmateixplena de contradiccions socials, polítiques, culturals i biogràfiques, i convida el lector a reflexionar sobre la qüestió de qui es pot ser, quan no s'és d'un lloc concret i definit.«Potser l'única cosa que tant a Gierath com a São Paulo s'assemblavaera l'aparició sobtada del venedor de gelats. A Gierath passava pelcarrer amb una furgoneta adaptada com a gelateria ambulant, anunciantla seva presència amb una sèrie de campanades agudes, a São Paulopassava a peu pels carrers, empenyent un petit carro de dues rodes ifent servir un clàxon de mà per avisar-nos. Els sabors i les formesdels gelats eren diferents ?cremosos i amb cucurutxo a Alemanya,afruitats i amb pal al Brasil?, per. la sorpresa era la mateixa: lamàgia de l'inesperat en una època sense calendaris. És com si elsvenedors de gelats dels dos hemisferis formessin el parèntesi on viuel record d'un temps que, ple de contrastos en mons incompatibles,serà per sempre un de sol: la infantesa amb la seva dolçaignorància.»Stefanie Kremser va néixer a Düsseldorf, Alemanya, el 1967, i vacréixer amb la seva família germano-boliviana a São Paulo, al Brasil.Va estudiar cinema documental a Munic i ha estrenat diversespel·lícules com a guionista. També és autora de tres novel·les, totestraduïdes al català: Postal de Copacabana (Club Editor, 2007), Carrerdels oblidats (Empúries, 2012) i, també publicada a Edicions de 1984,El dia que vaig aprendre a volar (2016). Des del 2003, viu aBarcelona.
