Shakespeare és Cervantes i no fou cap dels dos. Els dos noms ama¬guenJoan Miquel Sirvent, escriptor en llengua catalana natural de Xixona.Amb aquest llibre Miquel Izquierdo dóna a conèixer una de lesrecerques més sorprenents en l'àmbit de la censura castellana.
Amb el deliri inquisitorial reial i eclesiàstic, Sirvent es veu forçat a una triple ocultació: amagar el nom, haver d'escriure en clau itraduir o fer traduir la pròpia obra, originalment en llenguacatalana, al castellà. Posteriorment, l'absolutisme dels Habsbourgobliga Sirvent a marxar a Anglaterra, on continuarà treballant en lacreació literària sota el nom de William Shakespeare i en anglès.L'equip de treball que dirigeix Sirvent a Anglaterra serà alhora elgrup fundador de la maçoneria anglesa.
L'aplicació dels codis de xifratge creats pels mateixos maçons hapermès de resoldre la incògnita de la identitat de Shakespeare, iretornar-la a l'escriptor català. També ens permet de posar a la llumqui representaven en realitat Macbeth, Don Quixote o Cide HameteBenengeli, i descobrir quina relació hi ha entre Rinconete, SanchoPanza o Persiles.
El bard dels enginys reneix en el quatre-cents aniversari de la mort,restituït com el príncep de les lletres catalanes i un dels seus fills més preclars, amb el goig de compartir-ho amb els pobles lliures delmón.
