Som simples observadors d'un simulacre creat per guiar-nos durant lanostra existéncia Aquesta és la pregunta que es planteja el nostrenarrador quan coneix Mirko Bevilacqua, un home extravagant i procliu a trobar-se de manera intermitent i clandestina amb Clara, una jove que té cura d'una vella i elegant dama croata. La coneixenÇa d'aquestaenigmática tríada submergeix el lector en una recerca atzarosasobre l'autenticitat que el portará a trepitjar els territoris del'antiga Europa, on els espais de memória resisteixen per noconvertir-se en escenaris de la societat de l'espectacle. Utilitzanttots els recursos que li permet la narrativa, Joan Benesiu dibuixa larelació entre identitat i territori, posant el focus en el concepte de desarrelament históric i moral. Amb la nostálgia com a aliadarevisita la idea de frontera per demostrar els perills detransformar-nos en testimonis externs de la história.
