«Sense mans. Metàfores i papers sobre la traducció» posa de manifestel paper cabdal de l?activitat traductora al llarg de la hist.ria i en comenta amb ironia algunes de les raons i peculiaritats més curioses. Des dels paral·lelismes angoixants que vinculen els intèrpretsd?Hernan Cortés amb els de l?exèrcit nord-americà a l?Iraq, fins a laproliferació de modernes versions shakesperianes que xuclen la sang de l?original. En un recorregut captivador i ple de reminiscènciespersonals, la mirada de Francesc Parcerisas enfoca, sota lesgiragonses de gairebé tots els fets de la cultura, moments mig amagats en què la traducció se situa al centre de la vida, com ara lametàfora de l?illa japonesa de Dejima, la visió barroca amb quèAlexander Pope presenta la seva traducció de l?Odissea als ulls delslectors anglesos del segle XVIII o la contemplació d?«El granmasturbador» dalinià. El jurat del IV Premi Internacional d?AssaigJosep Palau i Fabre, format per Wolf Lepenies, Jordi Llovet, TomàsNofre, Tzvetan Todorov i Enrique Vila-Matas, va valorar especialment«Sense mans» «pel seu caràcter a mig camí de l?assaig memorialístic il?especialitzat, fet des de l?experiència professional de l?autor coma traductor i professor i de la seva vivència com a home de cultura».IV PREMI INTERNACIONAL D?ASSAIG JOSEP PALAU I FABRE«Sense mans.Metàfores i papers sobre la traducció» posa de manifest el papercabdal de l?activitat traductora al llarg de la hist.ria i en comentaamb ironia algunes de les raons i peculiaritats més curioses. Des dels paral·lelismes angoixants que vinculen els intèrprets d?Hernan Cortés amb els de l?exèrcit nord-americà a l?Iraq, fins a la proliferació de modernes versions shakesperianes que xuclen la sang de l?original. En un recorregut captivador i ple de reminiscències personals, la mirada de Francesc Parcerisas enfoca, sota les giragonses de gairebé totsels fets de la cultura, moments mig amagats en què la traducció sesitua al centre de la vida, com ara la metàfora de l?illa japonesa deDejima, la visió barroca amb què Alexander Pope presenta la sevatraducció de l?Odissea als ulls dels lectors anglesos del segle XVIIIo la contemplació d?«El gran masturbador» dalinià. El jurat del IVPremi Internacional d?Assaig Josep Palau i Fabre, format per WolfLepenies, Jordi Llovet, Tomàs Nofre, Tzvetan Todorov i EnriqueVila-Matas, va valorar especialment «Sense mans» «pel seu caràcter amig camí de l?assaig memorialístic i l?especialitzat, fet des del?experiència professional de l?autor com a traductor i professor i de la seva vivència com a home de cultura». IV PREMI INTERNACIONALD?ASSAIG JOSEP PALAU I FABREFrancesc Parcerisas (Barcelona, 1944) éspoeta, crític i traductor. Els seus primers llibres de poemes sónaplegats al volum Triomf delpresent. Poemes 1965-1983 i representen una de les contribucions mésconsistents a la poesia catalana moderna per la introducciód’influències anglosaxones i per la recuperació d’una lírica personali intimista. El seus llibres posteriors són «L’edat d’or» (1983),«Focs d’octubre» (1992), «Natura morta amb nens» (2000) i «Dos diesmés de sud» (2006). Ha publicat els llibres de crítica «L’objecteimmediat» (1991) i «El placer de la lectura» (amb A. Aguilar-Amat,2004), així com un centenar de traduccions de narrativa, poesia iassaig al català i al castellà d’A. Rimbaud, H. Michaux, J.R.R.Tolkien, B. Russell, S. Heaney, E. Pound, R. West, C. Pavese, entred’altres. Acaba d’aparèixer el seu dietari «La primavera a Pequín»(2013).Es professor de la Facultat de Traducció i d’Interpretació dela Universitat Aut.noma de Barcelona i degà de la Institució de lesLletres Catalanes.
