SENSE ALÈ

De vegades un sotrac emocional pot enfonsar-te. Altres vegades potgenerar l’energia necessària per fer balanç d’una vida. Es el que lipassa a l’autora amb el fet de la mort violenta de l’amiga. Lacommoció és tan forta que necessita buscar, indagar, restituir, ferjustícia. Per. no té cap instrument per fer-ho. Ella només sapescriure.Sense alè constata que la imaginació és lliure i dubtós elfuncionament de la mem.ria, no obstant aix., la traïció, de ser-hi, és involuntària i, en qualsevol cas, projectiva. La traïció ùo lacontradiccióù no és pas el contrari de l’amor: és el mateix amor.Sense alè és un llibre fronterer, en el fons i en la forma. Esconfonen els límits entre prosa i poesia, i no se li pot dir novel.laperquè la ficció desapareix per donar entrada a determinats recordsd’un temps i d’un país que ja sembla remot. La independència de lesdones té un preu massa alt. L’honestedat de pensament també. I unageneració sencera pot quedar atrapada per la covardia dels que l’hanprecedit. L’autora aboca apassionadament sentiments, fets, hist.riacom un patac d’aigua. Efectivament, sense alè.Josefa Contijoch Pratdesaba, poeta, narradora, assagista i traductoranascuda a Manlleu (plana de Vic), el 20 de gener de «l’any del’aiguat». Filla d’una família d’impressors i llibreters, ha publicat, entre d’altres: en poesia, Ales intactes (1996), Les lentesil.lusions (2001), Congesta (2007) i Ganiveta: antologia poètica1964-2011 (2012), en narrativa: Potala (1986), No em dic Raquel(1989), La dona liquada (1990), Rímmel (1994) i Els dies infinits(2001).