Alessandro Baricco va presentar l'edició italiana de Seda, publicadaper primer cop el 1996, amb aquestes paraules: Aix. no és unanovel·la. Ni tan sols és un conte. Aix. és una hist.ria. Comença ambun home que travessa el món i s'acaba en un llac que roman imm.bil enun dia de vent. L'home es diu Hervé Joncour. El llac, no se sap. Es po - dria dir que és una hist.ria d'amor. Per. si només fos aix., nohauria valgut la pena explicar-la. S'hi barregen desitjos, i dolors,que se sap molt bé què són, per. que no tenen un nom exacte que elsdesigni. I, en qualsevol cas, aquest nom no és amor. (És quelcom moltantic. Quan no podem anomenar les coses, recorrem a lesparaules.)Totes les hist.ries tenen una música pr.pia. La d'aquesta és una música blanca. Cal dir-ho, perquè la música blanca és una músicaestranya, que de vegades et desconcerta: s'interpreta suaument i esballa lentament. Quan s'interpreta bé, és com escoltar el silenci, iels que la saben ballar és com si no es moguessin.No cal afegir-higaire res. Potser cal aclarir que és una hist.ria decimon.nica: queningú no esperi trobar-hi avions, rentadores o psicoanalistes.
