Hi he pensat molt sovint, en aquell viatge, i m &apos, agrada imaginar que tot el que va passar d &apos, ençà que el vam iniciar no va serper casualitat. No, no va ser per casualitat que vaig haver de viatjar a Rwanda, al cor d &apos, Àfrica, per assabentar-me de les atrocitats que s &apos, hi havien comès, que vaig haver de davallar fins al corde les tenebres per prendre consciència de com era el món, de qui erajó, de quina relació tenia amb tot el que m &apos, envoltava. Per.també, en l &apos, altre plat de la balança, per poder conèixerpersones com la vídua Gambaya, com el Daniel Matamaya, com el John i l &apos, Anna Smith, com el Jean-Pierre, com el Bonaventure i, fins itot, com el sergent Lafont, el Patrick, que per a mi, malgrat tot,sempre seria el ", sergent cara de gos ", .Rwanda 1994 és el relat d &apos, un viatge al cor d &apos, Àfrica, unviatge que havia de ser una experiència emocionant, amb safarifotogràfic entre zebres i lleons, i que es converteix en unaexperiència traumàtica, dolorosa i, potser per aix. mateix,enriquidora. La Gemma, la narradora i protagonista, és una noia amb un humor àcid i una llengua esmolada, una noia inconformista ireivindicativa, que mai no està contenta, que manté una relaciócomplexa amb els pares en què el conflicte no exclou la complicitat.", Tenia quinze anys, gairebé setze, i tenia els problemes dequalsevol noia d &apos, aquesta edat. Els problemes de qualsevol noiad &apos, aquesta edat més un d &apos, afegit: la fal·lera viatgera del meu pare ", .
