L?Albert Corner i Espiga fa temps que va deixar enrere la guerradeCuba. L?àvia Mariona li havia demanat que tornés viu i va complirlapromesa. Però ja mai més no seria aquell soldat de lleva rebregatper lapobresa i la dissort, sinó un home nou, un supervivent. I ambl?instintde la supervivència va aconseguir acumular una fortuna,relacionar-seamb l?alta burgesia catalana i formar una família altivai benestant.Són moments efervescents i les guspires comencen a saltar. La LligaRegionalista guanya les eleccions del 1901 sota el lideratgede Cambói Prat de la Riba. Els monàrquics i els lerrouxistess?organitzen i l?estatactiva la reacció. Catalunya viu moments de pors i d?incerteses, peròtambé de grans il·lusions i esperances. I lafamília de l?Albert viu lesviolentes contradiccions d?una èpocaconvulsa que desemboca en laSetmana Tràgica del 1909.
Barcelona serà una rosa de foc però també una rosa de cendra.
«Escoltava l?Enric, escoltava el pare, escoltava l?Avel·lí, cada diamésindignat amb tot i amb tothom, amb la revolta, amb elsrevolucionaris,amb els lerrouxistes, que eren els veritables piròmansde Barcelona, itambé amb els anarquistes, i amb els sindicalistes iels socialistes, quehavien atiat el foc i després no l?havien sabutapagar, sí, amb tothom,però també amb un estat cec i violent queofegava Catalunya i matavasense pietat, i en escoltar-los a tots, laMerceneta s?adonava que elpare i els germans parlaven el mateixidioma, i que aquell idioma noera el seu».
Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament deCultura.
