La Retòrica nova, escrita en català l'any 1301, només s'ha conservaten la versió llatina de 1303. La seva redacció contribuïa a unambiciós projecte del Llull madur: repensar les disciplines escolarsbàsiques (les artes del trivium i el quadrivium) a partir delsconceptes i la combinatòria que proporcionava l'Art. S'hi entreveuennocions retòriques i de llenguatge heretades: la paraula és la voxsignificativa que expressa un concepte, tal com havia observatAristòtil, i la retòrica és l'art de fer plaent aquesta paraula,dotant-la de bellesa, per tal que parlants i oients convergeixin en un mateix fi, tal com deia la retòrica del seu temps.
Llull, però, hi transcendeix la tradició. La seva retòrica és novaperquè expressió, bellesa i persuasió hi segueixen els principis del'Art, i se subjecten a la veritat que l'Art és capaç de revelar encada ésser designat. La doctrina que en resulta és teòrica i pràcticaalhora: investiga la bellesa, l'ordre i l'adequació en la paraula(verbum) i en el discurs (sermo), i en treu preceptes que valen per atota mena de comunicació, de l'oratòria civil a la pregària. Pràcticscom són, aquests preceptes no obliden mai la funció instrumental de la paraula, subordinada a l'obligació humana de servir Déu, d'acord ambla intenció primera del pensament de Llull.
