Res no és personal és un llarg poema en quatre parts. El predominid'elements que tenen l'aparenÇa d'un relat biográfic fragmentari lidona unitat.Escrit en octosíl·labs, l'autor, a mig camí de la vida, quan s'apropaals cinquanta anys, mira enrere i es fa una série de preguntes, desd'una mirada sovint desvalguda i precária, que recorda sempre lacondició mortal de l'ésser humá i el neguit que provoca l'essénciainédita i transitória de cada instant viscut.Un bell i torbador poema que, mentre dispara flaixos de vida, ensporta a la memória la infáncia i l'adolescéncia, la descoberta deldesig i els misteris de l'amor. Trossos de passat que s'escolen entregeografies diverses i que es projecten també cap al present i elfutur, on el que transcendeix més, paradoxalment, perviu en elsinstants més íntims i personals.
