Des de fa molts anys es parla de la interdependència com a l'únicamanera d'afrontar els reptes del món. No sembla que se'n faci gairecas, més enllà que es conegui la paraula. No es tracta, doncs,d'incorporar un nou terme al nostre vocabulari, ja ric en bonesintencions, sinó de fer realitat el sentit de la interdependència, que comporta reconèixer i escoltar seriosament totes les persones, sensela prepotència de qui es creu millor, per tal de construir lesrelacions tots plegats amb una dependència mútua. Naixem dependents i el procés de socialització ens possibilita actuaramb maduresa, autonomia i responsabilitat a fi de compartir reptesconjunts tot sortint de la zona egocèntrica i etnocéntrica que defensa uns valors determinats, reforçats per uns estereotips cada cop mésanacrònics i, a la vegada, més potents, vinculats a rendiments, edatsi cultures.Les relacions interdependents impliquen una relació horitzontal, entre generacions i cultures, amb una actitud que permet deixar d'atribuirles responsabilitats pròpies als altres i d'imposar el propi punt devista, com si fos universal i millor, menystenint les aportacions decada membre del grup, fet que afavoreix la dependència mútua.Aquest llibre reflexiona sobre aquestes qüestions i, amb vista aentendre millor el perfil de les generacions actuals, gira la miradacap als anys 50-70 del segle passat, període en què E. Erikson vaconcebre la seva teoria dels vuit estadis del desenvolupamentpsicosocial. Malgrat la consistència del seu enfocament, i arran del'evolució que ha experimentat la societat, resulta desfasat pel quefa a les edats en què situa cada etapa. Per això, l'actual revisió pot servir de punt de partida per comprendre molts dels canvisesdevinguts, tant individuals com generacionals, així com perpreservar els factors essencials que calen per socialitzar-se, madurar i assumir les oportunitats que brinda l'enfocament basat en lainterdependència.
