«He cercat el paisatge deslliurat del pes de l´home. Cap ull querepensi l´arquitectura anàrquica de llums i ombres. Llengües d´aiguapentinant el silenci de la platja. El sostremort de flama i núvold´una albada sense nom. Malsons vegetals. Canyars abatuts i romegueres mudes de gebre, mudes com la tortura del brancam nu de fulla.Rostres, històries dibuixades a la roca, a l´escorça, a l´estrip crud´una soca, entotsolada al marge del viarany.»
A ´Rel´, la desolació interior batega en el paisatge. La imatges´ajusta a la paraula que dorm. Neix el vers i es fa mirall del´arbre, del núvol, del vent i de la mar. Retorn.
