«Sens dubte, cap societat humana s’ha vist atrapada en unacontradicció tan inextricable com la nostra, que nega tranquil.lamentla diferència dels sexes i, alhora, l’exacerba demencialment per mitjà de les indústries de la bellesa i de la pornografia.Assenyalem amb el dit les dones que es tapen els cabells, nosaltres,en canvi, preferim posar-nos una bena davant els ulls.»A partir d’aquesta premissa, Nancy Huston s’endinsa en aquestaparadoxa de la societat occidental explorant els efectes de lainvenció de la fotografia i del feminisme, els dos esdeveniments quehan canviat d’una manera radical i en sentit contrari el destí de lesdones d’aquests països.I les dones, ¿com la viuen, aquesta situació? ¿I els homes? NancyHuston respon a aquestes preguntes parlant-nos sense embuts de la seva pr.pia experiència i de la de dones i homes que han marcat una època: d’Anaïs Nin a Nelly Arcan, de Romain Gary a Auguste Rodin, de JeanSeberg a Marilyn Monroe...En aquest llibre inc.mode, controvertit i de vibrant actualitat,l’humor, la ironia i el to proper i personal de Nancy Huston ensobliguen a mirar de cara aquesta gran contradicció que afectaprofundament la nostra societat.Nascuda a Calgary (Canadà), Nancy Huston, que viu a París, ha publicat molts assaigs i novel.les a Actes Sud i a Leméac, entre els qualsInstruments des ténèbres (1996, premi Goncourt dels alumnes d’institut i premi Livre Inter), L’Empreinte de l’ange (1998, Gran Premi de lesLectores d’Elle), Professeurs de désespoir (2004), Lignes de faille(2006, premi Femina i premi France-Télévision) i Infrarouge (2010).
