Amb la voluntat d'oferir al lector tota la producció poética de LluísSerrahima, aquest volum recull tant una revisió dels poemaris japublicats com una acurada selecció dels seus poemes inédits, escollits d'una producció extensa, així com les lletres de canÇons i himnes que l'autor vol conservar i deixar com a llegat poétic, escrites entre el 1955 i el 2013.Malgrat la seva projecció pública, Lluís Serrahima esdevé un poetareclós en la intimitat. Els seus primers poemes gaudeixen delbeneplácit de la generació d'intellectuals i de poetes precedent on es compten Mariá Manent, Josep Pla o Vicente Aleixandre, les notes delsquals plenament vigents es recullen a l'epíleg. Escriure és per a elluna activitat ininterrompuda i la seva producció és una escomesadiária que sembla respondre només a una necessitat per a lasupervivéncia vital.Aquest volum és una invitació a la descoberta d'aquesta poesia, onprevalen la brevetat, l'escassetat de mots i la repetició deconceptes. El mar i la mort, com a misteris insondables, són elsobjectes on es plasma la crisi de l'existéncia (de vegades amb unaironia subtil), malgrat una fe incompresa i inaprehensible. Tot i ladilació en el temps, la cerca de respostes a les preguntesexistencials i la impossibilitat d'entendre la própia preséncia en elmón són una constant en els seixanta anys d'escriptura del poeta.Lluís Serrahima i Villavecchia (Barcelona, 1931), poeta, escriptor illicenciat en Dret. Va ser un dels fundadors de la Nova CanÇó. El seuarticle «Ens calen canÇons d'ara», publicat el 1959 a Germinábit, esconsidera el text fundacional del moviment.Va cantar Jo sóc pansit com la lluna a la sessió celebrada al CICF el19 de desembre de 1961 i, si bé no va enregistrar cap disc i es varetirar ben aviat dels escenaris, va continuar escrivint textos per aaltres intérprets: Miquel Porter i Moix (Sóc un burgés), Els 4 Gats(Cla i Cat), Maria del Mar Bonet (Qué volen aquesta gent ), entred'altres.Va publicar els poemaris Com el mar (1963), premiat al Festival deCantonigrós del 1962, i Torno a salpar (2004).Durant la década delsvuitanta, acompanyat de Jordi Serra, va dirigir l'organització d'ElsConcerts d'Estiu de Camprodon i a mitjan aquesta mateixa década founomenat cap de Serveis de Música del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya.L'any 2007 fou guardonat amb la Medalla d'Or del Parlament deCatalunya, juntament amb els components d'Els Setze Jutges.
