Ara mateix vivim en l’ull de l’huracà, en la crisi de totes lescrisis. En aquest racó d’Europa i del món,se’ns està dient que s’ha acabat el br.quil, que ja no hi ha contracte social, que la democràcia i els drets socials notenen per què ser compatibles. I que ho hem d’acceptar perquè no hi ha més remei. Per. la democràcia no és votar perpoder canviar governs sense poder canviar polítiques. La crisi és elfruit d’una profunda desigualtat, una desigualtatque el capitalisme financer només contribueix a augmentar, unadesigualtat afavorida per una democràcia on decideixenels diners i no la gent. I mentrestant, l’austeritat que se’ns imposano serveix per sortir de la crisi, sinó perquèalguns se n’aprofitin, aprimant drets com mai i privatitzant all. quefins ara era públic.
