Deu anys després de la publicació de Quan érem feliços, Rafel Nadaltorna a posar la seva mirada literària sobre la mem.ria, el pas deltemps i les noves generacions en aquest llibre íntim i delicat amb elqual tanca la saga familiar més venuda de la literatura catalana.
Quan s'esborren les paraules les coses perden el seu nom i deixend'existir, aleshores a l'autor només li queda escriure aquestespàgines sobre la baba Montserrat, amb l'esperança que cada cop quealgú les llegeixi, posi en marxa les hist.ries que s'hi expliquen ifaci reviure un a un els seus protagonistes. Un relat que no amaga lanostàlgia per una temps que s'acaba, per. que omple d'humor i detendresa un temps que tot just comença.áUn llibre d'una gran intensitat emocional que romandrà indeleble en la mem.ria dels lectors.La mare mirava per la finestra, per. no sabria dir què mirava.S'estava allà, com cada dia, al menjador de la casa familiar de laplaça de Santa Llúcia, asseguda en una butaca d'orelles, amb les mansagafades a la falda, el cap decantat cap a la dreta, els llavis closos i els ulls vidriosos que miraven cap a fora, vés a saber què, mésenllà de la terrassa i del campanar de Sant Pere. No tenia granscomplicacions de salut i semblava estar en bona forma, en la bonaforma física que pot estar algú que ha fet noranta-vuit anys i espassa el dia assegut entre la butaca i la cadira de rodes. Tot podiasemblar que fos com abans, com sempre, per. res no era igual. Lesparaules s'havien esborrat. Totes. El diccionari sencer.
Deu anys després de la publicació de Quan érem feliços, Rafel Nadaltorna a posar la seva mirada literària sobre la mem.ria, el pas deltemps i les noves generacions en aquest llibre íntim i delicat amb elqual tanca la saga familiar més venuda de la literatura catalana.
Quan s'esborren les paraules les coses perden el seu nom i deixend'existir, aleshores a l'autor només li queda escriure aquestespàgines sobre la baba Montserrat, amb l'esperança que cada cop quealgú les llegeixi, posi en marxa les hist.ries que s'hi expliquen ifaci reviure un a un els seus protagonistes. Un relat que no amaga lanostàlgia per una temps que s'acaba, per. que omple d'humor i detendresa un temps que tot just comença.áUn llibre d'una gran intensitat emocional que romandrà indeleble en la mem.ria dels lectors.La mare mirava per la finestra, per. no sabria dir què mirava.S'estava allà, com cada dia, al menjador de la casa familiar de laplaça de Santa Llúcia, asseguda en una butaca d'orelles, amb les mansagafades a la falda, el cap decantat cap a la dreta, els llavis closos i els ulls vidriosos que miraven cap a fora, vés a saber què, mésenllà de la terrassa i del campanar de Sant Pere. No tenia granscomplicacions de salut i semblava estar en bona forma, en la bonaforma física que pot estar algú que ha fet noranta-vuit anys i espassa el dia assegut entre la butaca i la cadira de rodes. Tot podiasemblar que fos com abans, com sempre, per. res no era igual. Lesparaules s'havien esborrat. Totes. El diccionari sencer.
