Durant molts anys he estat un escriptor oblidat. Ho admeto sense cappena ni vergonya, però creieu-me quan us dic que un dia vaig arribar a tocar la glòria. He viscut sol més temps del que ho he fetacompanyat. Tan allunyat com he pogut de la meva exdona i el més aprop que he sabut de la meva filla.
Confesso que m'ha costat molt acceptar això que m'ha passat. Però permés inversemblant que pugui semblar, és com és i no ho puc canviar.Ara sé que no estic sol, que n'hi ha d'altres com jo encara que moltshagin optat per callar. Sé que faran tot el possible per ocultaraquesta veritat i fer-nos passar per bojos. Però potser si sabem jugar les nostres cartes, aquest secret ens donarà més poder del que ellshagin somniat. I és que sense pobres no hi haurà rics, sensedesfavorits no hi haurà privilegiats, i potser si aquest secret veu la llum, alguns d'ells perdran part d'aquest paradís terrenal.
Ara, però, demano disculpes a tots aquells que us heu trobat aquestdocument. Sóc perfectament conscient que amb el seu lliurament no faig altra cosa que defugir la meva responsabilitat per fer-la caure sobre vostre.
Segurament hauríeu viscut més feliços si no l'haguéssiu trobat,però... Ho sento, només soc un covard.
Nicolau Esnaola Segarra
