PAMIES, TERESA / PAMIES I BERTRAN, TERESA
«Mai no volguérem veure ni creure que encetàvem l´exili dels pobres,dels vençuts. L´exili havia de durar més d´un quart de segle. No hosospitàvem. En la nostra òptica era una pausa, un repòs en el camí iaixò ens impedia assumir la condició de refugiats i combatents.» Enles acaballes de la Guerra Civil espanyola, mig milió de republicansvan haver de creuar la frontera pels Pirineus. Les autoritatsfranceses, desbordades per l´allau de persones que demanaven ajudahumanitària, van confinar-los en improvisats camps de concentració.Com si fossin presoners, i no exiliats.
A Quan érem refugiats, Teresa Pàmies ens explica el viatge cap a laincertesa, llarg i dolorós, que va iniciar ella mateixa al camp derefugiats de Magnac-Laval. El seu testimoni punyent ens recorda quenosaltres també vam ser, fa no massa temps, víctimes de la tragèdia de l´exili forçat. Records dolorosos i imprescindibles d´una de les gran autores de la literatura catalana del segle XX, una veu querepresenta tota una generació que va triar el compromís polític davant de l´adveniment del feixisme. Un obra clàssica que recuperem perquèens ajuda a posar-nos en la pell de les persones que, malauradament,també avui es veuen obligades a fugir de casa seva. Com vam fernosaltres quan érem refugiats.
