Amb Puta postguerra, Josep Piera presenta les seves primeres mem.riesliteràries: la visió "de cine" d'una època gris i dramàtica de lahist.ria personal i col·lectiva del nostre país, un país derrotat enuna guerra, un retrat d'un jo que narra un temps i un lloc concrets-dels anys quaranta als seixanta-, per. més aviat allunyat dels puntsque destaquen als mapes.Els records juganers d'un xiquet, les dolcesamargors adolescents, els somnis del poeta joveníssim, els desitjos,les il·lusions i els drames absurds del jove, així com els seusviatges iniciàtics -València, Barcelona, París, Mallorca-,converteixen Puta postguerra en un relat real, lúcid, líric, irialler, a favor del record, per. prou més ir.nic que no nostàlgic. Un viatge de la mem.ria a través de les icones d'un temps perdut:sussuïts de la guerra civil, estampetes i tebeos de sants, fotosfamiliars i de festes, pel·lícules de Hollywood, lectures atzaroses,cançons de moda..., una sèrie de personatges, de peripècies, i defantasies, que conten una vida viscuda en un escenari de ficcionsreals.Amb una prosa àgil, popular i directa, Josep Piera ofereix unamem.ria alliberadora de la postguerra franquista i mundial, del segleXX, la llarga postguerra dels que mai no es van voler vençuts.
