Aquests dies que la lluna il·luminala serralada que ens assetja pertotes bandes,penso més que mai en el teu cosquan el desig l'enfocaenhores intempestivesi resplendeix com un paisatge nevat:sempre quet'incorpores damunt meui desplegues tot el teu encanteri,qué puc sinódir que m'enlluernesi em rendeixo als atributs del teu cos Quandesprés d'una nit d'amorem desperto i et veig damunt del llittotaabandonada a la soncom un ram desfet de pellque ja no em pertany,séque tornes a allunyar-te'mi que cada matí recomenÇala conquesta del'un per l'altrefins a topar-nos i envestir-nos,cansats perópletórics,al rovell de la nit.
