MOLINA, PILAR / MOLINA LLORENTE, PILAR
«No sóc poruga i no era por el que em feia aquell enorme pis, de mésde cent anys, que enyorava les seves grandeses, molt a la vora de laplaça d´Oriente. Em feia respecte, avorriment i ràbia, ràbia perquè em sentia enganyada? En els meus últims insomnis havia observat que apartir de les tres de la matinada es despertaven els cruixits, elsfregaments i els espetecs? Tot d´una, un llampec va il·luminar per unmoment l´habitació i va dibuixar, a contrallum, una petita figura alspeus del llit. El cor em va saltar, la meva ment es preguntava si hohavia vist o s´ho havia imaginat. Si era un estat de somni del meucansat entreson o realment, hi havia algú als peus del llit. Vaigallargar la mà sota el coixí, amb cura de no moure el cobrellit, ivaig pressionar la pera de fusta que encenia el llum del sostre. Eraallà! Va ser només un segon, perquè d´alguna manera, va desaparèixer,per. vaig tenir temps de veure-li els seus sorpresos ulls rogencsfixos en mi i la silueta d´un cap aplatat, en la qual es dibuixavenunes orelles punxegudes.» TESA, 15 ANYS
