«El millor de Rupert Brooke ja és per sempre un bé català. Un bé moltric, sobre el qual els nostres amants de la poesia sens dubtemultiplicaran delícies i reflexions -i tant de bo si també més d'uncontricions- en retrobar, radiants i nous en un aire serè, conceptes i valors poètics que ací de vegades temem que s'hagin fet vells abansd'haver-se elevat d'arran de terra.» Amb aquests mots, Carles Ribacelebrava que el lector català pogués llegir en la nostra llengua undels poetes més purs que va donar el segle XX. Apareguda l'any 1931 ales Publicacions de «La Revista», la traducció de Marià Manent, queara recuperem, continua essent insuperable.
