Salvador Espriu (1913-1985) és un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels màxims exponents de la literatura catalanacontemporània. Tant de bo la commemoració oficial del seu primercentenari motivi la seva relectura i l’aproximi a les novesgeneracions. Tot i que es donà a conèixer com a narrador, la sevaincursió tardana en la poesia no fou cap obstacle per aconseguir unràpid reconeixement, no només dins les lletres catalanes, sinó tambédins la literatura universal. A més a més, tingué un paper importanten la recuperació del teatre català. Fou, no sols un escriptorextraordinari, sinó també un referent humà d’autèntic civisme i amoral país, valors ben patents en moltes de les seves pàgines.SalvadorEspriu (Santa Coloma de Farnés, 1913 - Barcelona, 1985) és sens dubteun dels màxims exponents de la literatura catalana contemporània. Se’l coneix sobretot com a poeta, ja que els anys de més divulgació de laseva obra coincidiren amb els de la publicació dels seus llibres depoesia i perquè els seus versos van ser sovint musicats per la «NovaCançó». Tanmateix, convé no oblidar pas la seva prosa narrativa,d’assumptes i registres força variats. A més, Espriu no va ser sols un escriptor extraordinari, sinó també referent humà d’autèntic civismei amor al país, valors ben presentes en les seues pàgines.A prop.sit de la commemoració del seu centenari, la present antologiavol animar la seva relectura i aproximar a les noves generacions ladiversitat de la seva obra amb fragments significatius d’Ariadna allaberint grotesc, Miratge a Citerea i Les roques i el mar, el blau,pel que fa a narrativa, i també de tots els seus títols poètics, comCançons d’Ariadna, Cementiri de Sinera, La pell de brau, entre altres.
