Metimna pren el nom d´aquella noia atrafegada que em trencà el cor ique va fer virar sobtadament el timó de la meva vida. És molt fàcildir això, però deixar-se portar pels sentiments en segons quinescircumstàncies i en una baixada imparable esdevé un objectiu difícil,tempestuós, que fa anar en doina tot el que tens davant, com el venttramuntanal que s´endú tot el que troba. No només trenques un vidrecom Liceni al poema carnerià, sinó que aquella «pau de la vida queamarien els déus» se´n va tota en orris, com el tràfec de Naïs en elpoema, que s´esmuny.
