CORTADELLAS, XAVIER / PUJADO, JUDIT
De l'edat mitjana fins a mitjans del segle xx, el Pirineu ha estat elpas per on la gent que ha anat formant la nostra cultura i el nostrepaís anava ocupant les terres més planeres i més a tocar delMediterrani. Ben entés: venien d'un i altre costat i, com que van serels primers, no és cap exageració escriure ara que el Pirineu és elbres¬sol dels Països Catalans i de Catalunya. Avui, peró molts puntsd'aquest bressol són buits. El Pirineu és una gran serralada plena depreguntes. Anem de les terres més altes de l'Alt Empordá a l'Al¬taRibagorÇa i la Vall d'Aran. 14 autores i autors ens han escrit sobreuna trentena de pobles buits: Requesens, a l'Alt Empordá, Ribelles,Bassegoda, Monars, Sant Aniol d'Aguja i Lliurona, a l'Alta Garrotxa,Coma, al Conflent i Santa Cecília de Cos, al Vallespir, Viladonja iAranyonet, al Ripollés, Creu, al Capcir, Callastre, a l'Alta Cerdanya, Montcalb, al Solsonés, i Brocá, al Berguedá, Forn, Se¬nyús,Estelareny i Banyeres, a l'Alt Urgell, Montesquiu, Claramunt i Toló,al Pallars Jussá, Besan, l'Espluga de Cuberes i Sant Sebastia així,sense accent al Pallars Sobirá, l'Artiga, Saraís i Aulet, a l'AltaRibagorÇa, Sant Pér i Bordius, a la Vall d'Aran, en catalá i aranés. A Els pobles perduts del Pirineu catalá i aranés convidem a co¬néixer,a caminar i, si pot ser, a recuperar i a estimar una partimprescindible del nostre país. La seva columna ver¬tebral. Quel'oblit i la deixadesa no acabin d'aterrar-ho.
